(Aquest conte no és meu, és una llegenda Maia, però quan la vaig sentir em va agradar molt)
Explica la llegenda que fa molts, molts anys un gran incendi forestal assotava les selves tropicals de Centreamèrica. El mico caputxí empal·lidia de terror i el mico-aranya fugia de branca en branca amb les seves llargues mans, mentre el tapir i tota la seva família trotava espantat lluny de les flames.
El crepitar del foc s'unia al cop sord de les branques caient a terra y el crit aterrat dels Guacamais. De sobte, enmig d'aquell desgavell, un ocellet sobrevolà la selva en direcció contrària a la resta dels animals. L'au, petitíssima i d'ales turquesa, batia les ales amb totes les seves forces en direcció al cor del foc.
Un jaguar, que fugia del perill amb tota la potència que les seves cames podien proporcionar-li, mirà estranyat cap al colibrí que volava cap al perill, però va seguir corrent. La seva sorpresa va créixer quan va veure que l'ocell tornava fins a una petita bassa d'aigua, d'on va recollir amb el seu bec una gota d'aigua.
EL jaguar rugí per cridar l'atenció del colibrí i aquest, sense deixar de batre les seves ales a tota velocitat, es posà sobre el nas del jaguar. El majestuós animal li va preguntar:
- Amic colibrí, què fas? ¿Per què et fiques a la gola del llop i no fuges com tots nosaltres?
L'ocellet va aixecar amb orgull el seu bes i respongué:
- Estic portant aigua de la bassa fins el foc per apagar el terrible incendi que assota la nostra selva
La fera, entre bocabadada i avergonyida, li replicà:
- Però ets un animal molt petit, mai podràs acabar tu sol amb un incendi tan gran!
El colibrí va mirar directament als grans ulls del jaguar i li va contestar:
- Sé que sóc petit i te'm podries menjar d'una sola queixalada, però aquesta és casa meva i jo estic fent la meva part de la feina.
Llegenda Maia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada