Terceres persones singulars

(Després de rebre algunes amenaces, he de fer acabar bé la història...doncs no!)

Ell va sortir per la porta i "si te he visto no me acuerdo" i ella...doncs jo què sé! Això si, tots dos van seguir esperant ves a saber què.

I si voleu contes de fades, mireu pel·lícules de la Disney, caram!

Ara si: FI.

Nyajo

Terceres persones

Ella està adormida desde que el sol m'ha despertat filtrant-se per l'escletxa de la finestra. Respira tranquil·la i profundament. Crec que estaria tot el dia estirada al llit, entre els meus braços que no goso moure per no despertar-la. Nua, tapada amb el llençol, s'intueix aquell cos que just feia unes hores s'havia entregat. La tarda abans, no la coneixia de res, però ara semblava com si hagués estat allà tota la vida.

Fa estona que s'ha despertat i no em vull moure. M'ha donat una nit màgica, dolça i apassionada i vull recrear-me en la sensació del seu cos abraçant-me. Si em moc, segur que s'aixecarà. S'haurà enamorat de mi? Ara que l'efecte de l'alcohol ha passat i l'eufòria de la festa s'ha esvaït, què farà? Es quedarà tot el dia? Voldrà dinar amb mi? Per cert, quina hora deu ser? 

Haurà de fer alguna cosa, avui? Dinarà amb mi? Deuen ser quarts de tres. Accaptarà que em quedi amb ella? Voldrà que no em mogui del seu costat durant tot el dia? Durant tota la vida? Si ella ho vulgués, no em mouria d'aquí mai més. Sembla que es mou una mica. Què farà ara?

Em voldrà fer un petó de bon matí? Em voldrà fer l'amor un altre cop? Em sap greu per ell, tan maco, tan dolç, tan atent...però vull que marxi. Com s'ho prendrà? Que esmorzi primer, després a veure com ho gestiono.

Li vaig a fer l'esmorzar mentre es dutxa. Què maca, que agradable, quina bona olor que fa i quina cara més relaxada de bon matí! M'agrada molt!

Què maco que és! M'està fent l'esmorzar! Vols dir que ho téns clar això, nena? El deixaràs perdre? Té tot le que buscaves, què cony et passa? Com pot ser que encara segueixes pensant en aquell imbècil que tan et va amargar? Dutxa't, esmorza amb ell i no el deixis perdre. T'agrada i ho té tot! No siguis burra! Va! Deixa que entri a dutxar-se i esmorza amb ell.

Mira-la què maca que està amb el cabell mullat i les gotes d'aigua lliscant-li esquena avall. Me la menjaria! Quina dutxa més maca, plena de detallets, tots alineats, els pots de sabó ordenats de gran a petit, ampolletes de colònia...també en ordre, organitzades per mida...perfectament alineades, tots separades un centimetre entre elles...uf! Què maniàtica, no? Li canviaré un parell d'ordre i les mouré una mica, a veure quina cara fa.

Però què fa? S'està mirant les ampolletes de colònia i...les està canviant d'ordre? Aaarghh! El mato! Val, d'acord! Que ho fagi, que aquestes manies se m'han de passar. I sent ell, li permeto, tot sigui perquè es quedi amb mi.

Quina cara ha posat! Uf! No sé jo si algú tan maniàtic...Me la miraré a veure com seu a taula. Ala! Està endreçant els coberts, alineant els gots...a la mantega hi està fent talls exactes a un mil·límetre de la vora! I dues passades EXACTES a cada torrada. El cafè, el posa just fins a la línea de la tassa, ni es passa ni es queda curta. Uf! Comença a fer-me por.

Aix! Mira'l què guapo! No em treu els ulls de sobre! Val, Eva, d'acord! Ja l'has trobat, és ell!

Ara com li dic que he de marxar? Bé, no HE de marxar, però VULL marxar.

Que marxarà després d'esmorzar? Ostres! Quina llàstima! Bé, millor que no l'apreti, que el vaig conèixer ahir. Tornarà?

(Continuarà?)

Segones persones

(Continuació) 

Ets divertida, m'agrada molt com ets, quin sopar més agradable. Sembla que només estiguem tu i jo. Ets tan xerraire! M'agrades, ho notes als meus ulls? "Vols una copa?" Potser no te l'hauria d'haver ofert, crec que has begut una mica massa.

No em miris així, Miquel, que crec que em començo a fondre i jo he begut una mica massa, no responc, aviso. Ves al tanto, que em començo a penjar de tu. "Una altra? Acabaré malament" Hahaha! Deus pensar que sóc tonta, tinc el riure fluix. O notes que ja vaig pujada de to. No sóc així, t'ho juro! 

Com rius! T'ho estàs passant tan bé com jo, oi? Però la festa s'acaba. Què fem? Et convido a alguna banda? Et ve de gust anar a voltar-la? "Quina hora deu ser?"

"Quarts de quatre, per?" Com em diguis que has de marxar et mato. "Se't fa tard?" No fagis aquesta cara de pena. No vols que s'acabi aquesta festa, oi? Vols marxar amb mi? M'acompanyes a casa? Va! Llença't, tio!

"Ui què tard! No, no tinc res a fer, just que se m'ha passat la nit volant". A tu també? Sembla que si. "Tothom marxa. Et porto a casa?" Ara l'he cagat, oi?

Bingo! Clar que si! No fotis aquesta cara de pànic, home! Que ho has fet molt bé! Ai què guapo! I quina eufòria porto. "No, home, no cal. Em sap greu que fagis volta" Insisteix, insisteix!!!!

M'has dit que no o m'has deixat una porta oberta? "No, si no he de fer volta, no em costa res" Saps que faig una volta de collons, oi? Va! Digues que si i seré teu.

Molt bé, molt bé! I això que fas una volta de collons! Et faig insistir més? No, millor no me la jugo. "Val, doncs si et va de pas..." Maré de Déu, m'estàs complicant la vida i ho saps.

Magnífic! I això que no tenies gaires ganes de venir, com jo. "Està just aquí baix".

"És aquest?" Caram! Fa molt per tu aquest cotxe, i està net però no en excés.

"Si" Deus pensar que està brut, oi? Fa dies que no el rento. Engego la ràdio? Si, m'has dit que t'agrada la música. Merda! "Ups! No et deu agradar aquesta música, li vaig deixar a ma mare" Dyango! Rosó, Rosó, llum de la meva vida! Ara és quan baixes del cotxe.

No et posis tan nerviós, poc importa la música. "No, deixa-la! Has sentit mai la lletra?" Si, ara et cantaré, are you ready? M'estic venint massa amunt!  "Amb la llum del teu miraaaar, has omplert la meva vidaaaa" Ai, ai! Què penses?

Vinga!!! "Si em puguessis estimaaaar, ma il·lusió fora acomplidaaaa. I viuria tan conteeeent" Ostres! Mira que canto malament! Quin moment! M'has fet escoltar la lletra que sempre havia obviat, i ara sembla escrita per a tu. Si, ho reconec, m'estic enamorant de tu.

Juas! Amb sort coincidirà una nota teva amb una de la cançó, però m'és igual, tio! Ets un sol i no téns vergonya. Saps que ara mateix tinc pessigolles a la panxa? "És aquí. Mira, si vols parar, allà hi ha un lloc." Com t'ho prendràs? Ara em toca a mi, oi? Tres, dos, un...Ostres...Tres, dos, un...Uf! Va si! Ara! Tres, dos, un "volspujaraferuncafèabansdemarxar?" Digues que si o em moro de vergonya ara mateix.

Ho has dit? SI, HO HAS DIT!...estàs segura del que has dit...a veure "v-o-l-s p-u-j-a-r a f-e-r u-n c-a-f-è a-b-a-n-s d-e m-a-r-x-a-r?" Si! M'has convidat a fer un cafè a casa teva. "SI, clar que si" Ostres? M'has notat el si exaltat, oi? 

Has dit que si, has dit que si! Et puc fer un petó, ja? Val, et donaré temps a veure si me'l fas tu. "Vine, doncs". Ostres tio, no trobo les claus! Uf! Aquí les tinc! Ups!

Que et cauen les claus! "Aquí les téns. Sempre les tires primer al terra abans d' obrir?" Si, ho sé, penses que sóc gilipolles, però no m'ha sortit res més. Estem tots dos ajupits rient, el teu cap està a tres dits del meu, deixa que t'enretiri el cabell que et tapa la cara. Estàs molt maca, sota aquesta llum. Et puc fer un petó o pensaràs que vaig massa ràpid?

A què esperes per fer-me un petó!!! Va, que em moro per tastar els teus llavis!!! VAAAAAA!!!!!!! "Si, no t'ho havia explicat?" Ets molt mono, em sento a gust amb tu. Es això, oi? És això pel que hem estat pregant tots aquests mesos? Algú com tu. Reenganxaràs tots els trocets meus i els recomposaràs? Ho faràs? Veuràs els meus diferents estats d'ànim i triaràs els bons dels dolents? Em ve al cap 'Is this it?' ...no la deus conèixer, però és això, oi? Ai! Ho sento, ara m'han vingut totes les pors. M'abraces?

Ostres! Què és aquest raig de tristor que et creua els ulls? Que et passa? Què faig? Què són aquests ulls plororsos? "Estàs bé?" Vine aixeca't. Ara sembles una nena perduda, vine. "Vine aquí".

Què? D'acord, abraça'm. Uf! Entre els teus braços estic tan bé! Ara no et deixaré anar per més que m'ho demanis. Has fet marxar totes les pors. Et frego la galta per la cara, m'acosto als teus llavis, si us plau no apartis la cara. Mmmmmhhh! "Pujes?" No contestis, dona'm la mà, aquest cop no dubto de la teva resposta.

(Continuarà)

Primeres persones

Quina mandra anar a la festa d'aniversari del Ton! No sé per què no li vaig dir que no. Tinc tant poques ganes, i fa tant de fred! Però va! Almenys sortiré una mica i sempre riem. Potser m'arreglen el dia, que vaja quin dia porto! Una dutxa, posa't guapo i cap allà. Que a més serem molta gent, així que si t'atabales et podràs esmunyir fàcilment. I tio! Fa massa temps d'allò, ja! A veure si espaviles!

Vinga, va, Eva! Cap a la festa d'el company de l'Anna! Avui em poso per enèssima vegada el vestit blau, a veure si em porta sort. Clar que sempre vaig arreglada per si apareix algú interessant i al final res, la mateixa gent i si hi ha de nous, uns babaus. Texans i un jersei? Buf mira! El vestit que ja el tinc planxat. Roba interior còmode o sexy? Va! posa't la de triomfar, no fos cas que fos avui. A veure si deixo enrere aquell imbècil...sempre m'enamoro dels pitjors.

A veure...2on 4a. Uf! Quin soroll més xungo fa aquest timbre. "Sóc jo". Ostres no! Aquest ascensor! No me ne'n recordava...pujo a peu! Total són dos pisos. Ostres, "Entresuelo". Tres pisos. "Principal". Quatre pisos. Arf! Ja hi he arribat! He de posar-me en forma.

Aquí és...2on 4a. Uala! Quin soroll! Deu estar trencat. "Sóc l'Eva". Aquest ascensor m'agrada molt, de fusta, amb seient. Osti...quin cague fan aquests ascensors antics on veus tan avall! Segon! Cap a fora! De baixar, baixaré a peu.

"Hola Anna, on tenim l'homenatjat?" "Ah, una amiga teva? Val, val, investigarem" Comencem malament! Odïo que em diguin que ve algú ideal per mi! Tenint en compte les noies que m'han presentat, començo a patir pel concepte que tenen de mi els meus amics. Coi! Ja me la buscaré jo, la parella. I si no tinc ganes de tenir-ne, doncs no en tinc. Va, deixa-ho córrer, és el pa de cada festa. Vaig cap a la colla.

"Annaaaa!" Ai, com m'agrden les seves abraçades! "Com va?, Com estàs?" "Un amic del Ton? Va que és lo de sempre" "Val, val, que aquest si" Quina mania! Ho fa de bona fe, però he d'aguantar cada pelma! Començo a dubtar que hi hagi algú per mi. I tothom "Com pot ser que estiguis soltera?" Doncs jo què sé! Mira que conec inútils amb parella, i jo, soltera! Va...una copeta i m'integro per aquí. La taula de les begudes...allà al fons. "Perdona, em permets?"

"Si, perdona. Vols algo?" Uau! Qui és aquesta? Quina mirada més intensa, quins llavis més fins, quin cabell negre més bonic, quina cara més maca! Quin cosset més bonic, què maco el vestit! Se m'està accelerant el cor. Ara que no et caigui res, que ets un manasses. Va! Segur que té la parella per aquí.

"Una copa de vi negre m'està bé" i m'estaria bé prendre-me'l amb tu estirats al llit...hahaha! Quins pensaments que tinc! Quin tio més interessant. No l'havia vist mai. Serà el novio d'alguna d'aquestes? I si és l'amic del Ton? Ataco? Glups! "Ets amic del Ton?"

"Si, ens coneixem de fa un parell d'anys, de la feina. I tu? De què el coneixes?"

"Sóc amiga de l'Anna" Merda! La pregunta no és bona...però com li pregunto si està lliure? 

"Em dic Miquel" Dos petons al canto!

"Jo Eva" Uf! Aquesta mà a l'esquena per fer-me dos petons m'ha posat els pels del clatell de punta! Eva, frena! "Em poses una mica més de vi?"

Portem vint minuts parlant i encara no sé si està lliure. Té pinta que si, però com li pregunto? "Hola Anna. Si, ja ens hem presentat" Digues que és ella, digues que és ella la noia de qui em parlaves a l'entrar..."Si, ja venim a taula" Què cabrona, ni un senyal!

"Hola, Anna, si, si, presentats" Fes-me un senyal, vaaaa! Ei! Merci per la picada d'ullet! Solter, bon tio i ara mateix me'l menjaria entrepà! Osti...crec que he begut massa. "Seiem a taula, doncs?".

(Continuarà)

Bons propòsits

Ho havia tornat a fer! Per enèssima vegada s'havia posat el despertador per anar a nedar, però coi! Amb el fred de l'hivern i a quarts de set del matí, li va venir més de gust quedar-se embolicada entre els llençols que llençar-se a la piscina plena de gent que feien fila anant i venint pel carril. No es sentia molesta per no aconseguir sortir de l'escalfor del llit, el que més ràbia li feia era que la nit abans s'havia dit "demà no hi ha excuses, em llevaré!". I no, no ho havia aconseguit.

Uns cinc minuts més tard va notar un moviment rítmic i nerviós al llit, com si algú li piqués els peus. Espantada, va fer un bot i va alçar la mà per encendre el llum, però no trobava la pared. Sortint de l'estat de somnolència, es va adonar que el llit es movia i una llum estranya es veia...a...a...a l'horitzó? Semblava com si despuntés el dia, però al mig de la mar? Era obvi que estava somniant, que aquell fred no era real, ni aquella humitat, va decidir arrepenjar el cap al coixí i fer com si allò no passés.

Es va adonar que els copets als peus seguien, el fred el notava i la humitat i el moviment ondulant...va intentar despertar-se, però ja estava desperta! S'anava fent de dia per l'horitzó i ja s'hi començava a veure la claror del dia. Encara amb poca llum, va mirar cames avall i hi va veure un peix que brillava malgrat la semi-foscor, que estava tranquil, movent la cua contra els seus peus.

- Vinga gandulota! Amunt! Que has d'anar a nedar!

Ara si que estava segura que estava somniant! Mig en broma li va dir al peix:

- Si, si! Espero que a la propera onada vingui l'armari, em poso el banyador i vaig tirant cap a la platja.

- No cal - contestà - el téns aquí al teu costat.

I efectivament, allà estava! Allò era delirant! Reia sola, pensant que explicaria als companys de feina aquell somni tan absurd. Però no s'aconseguia despertar. 

- És un somni, oi?

- No, malhauradament per tu, no.

- Au va! Bé, ja em despertaré d'aquesta realitat!

- Que no, que no et despertaràs, que això ÉS la realitat.

- Si, clar! Els llits surten volant de casa, suren al mar i la gent conversa amb els peixos!

- Mira al teu voltant.

El dia ja començava a ser força clar, i va veure molts llits surant aquí hi allà; a sobre, tot de gent que es posava el banyador i saltava a l'aigua direcció a la costa. Es veien les dues torres a l'horitzó (sobre el perquè en deien "Les Torres Mapfre" quan de fet només una era Mapfre era algo que escapava de la seva capacitat de raonament a quarts de set del matí) i tot de gent nedant cap allà. S'hi va fixar, i també va veure tot de gent corrent per la platja perseguides per gossos, No entenia res.

No sense patir per començar a creure que s'anava a dirigir seriosa i conscientment a un peix, li va preguntar:

- Què és, tot això?

- Desde fa un temps, l'espai dels propòsits incomplerts es va acabant, així que es van reunir les forces de la natura per evitar que explotés l'edifici de la voluntat, i van decidir que tothom qui es fes un propòsit, l'havia d'acomplir fos com fos. Ara, amb tant "Runner" i tant nedador, tothom se sent forçat a fer-ho, però la majoria dels mortals preferirien dormir o mandrejar. Cada nit hi ha mil·lers de propòsits que arriben a l'espai de la voluntat, però després ningú els ve a recollir i els obliden, i allà ja no s'hi cap! Així que es va decidir que qui de nit digués "demà vaig a nedar", al matí se li donarien cinc minuts per llevar-se i acomplir el seu propòsit, sinó, es trobaria a 1000 metres de la costa amb una única sortida per seguir el seu dia amb normalitat: nedar.

Es va pessigar i va descobrir horroritzada que era cert: estava desperta. Es va posar el banyador i les ulleres i, amb la mandra d'aquell fred, es va tirar a l'aigua. Amb sorpresa va notar que era força calenta i que, de sobte, nedava a la piscina del barri. Ara entenia que cada matí hi hagués tanta gent al gimnàs, a la piscina i corrent pel carrer. 

Havia decidit que aquell vespre es faria un propòsit i no es mouria del llit. Ja es veia despertant-se entre els braços d'aquell veí del tercer pis que s'havia fet el propòsit de conquerir.

Nyajo

La solitud és millor quan no estàs sol

Què diries si et demanés,
Lluny de la solitud
i ple de vergonya,
amb paraules maldestres
“Que podria estar amb tu aquesta nit?”
Puc estar amb tu, aquesta nit?
 
Fa calor dins d’aquest bar
El teu rostre s'il·lumina amb la llum de la discoteca
No me’n vull anar a casa sol, no aquesta nit.
Tinc una foto d'algú que s'assajeia al meu costat
Aniria a qualsevol banda amb tu,
Just pel temps que vull estar amb algú
Ho faries, em duries a casa just per prendre un últim cafè?
 
Si t'expliqués les meves històries, i et cantés les meves cançons
Te’n riuries de mí?
Sentiries llàstima per mi?
(Respon-me que no, si us plau!)
Què diries si et demanés,
no per casualitat i lluny de la solitud,
“Em refugies?”
Em refugiaries?
 
Hauré marxat quan et despertis
No hi haurà incòmodes esmorzars, t'ho juro.
I no cal que em busquis, perquè podria estar a qualsevol lloc
A la casa de qualsevol altra persona
Entre els braços de qualsevol altra persona
Per res més que per no sentir-me sol.
 
Què podria demanar-te?
Què voldries de mí?
Què pensaries si just em quedo adormit al teu costat,
al teu llit,
sense tocar el teu cos?

Una gota d'aigua

(Aquest conte no és meu, és una llegenda Maia, però quan la vaig sentir em va agradar molt)

Explica la llegenda que fa molts, molts anys un gran incendi forestal assotava les selves tropicals de Centreamèrica. El mico caputxí empal·lidia de terror i el mico-aranya fugia de branca en branca amb les seves llargues mans, mentre el tapir i tota la seva família trotava espantat lluny de les flames.

El crepitar del foc s'unia al cop sord de les branques caient a terra y el crit aterrat dels Guacamais. De sobte, enmig d'aquell desgavell, un ocellet sobrevolà la selva en direcció contrària a la resta dels animals. L'au, petitíssima i d'ales turquesa, batia les ales amb totes les seves forces en direcció al cor del foc.

Un jaguar, que fugia del perill amb tota la potència que les seves cames podien proporcionar-li, mirà estranyat cap al colibrí que volava cap al perill, però va seguir corrent. La seva sorpresa va créixer quan va veure que l'ocell tornava fins a una petita bassa d'aigua, d'on va recollir amb el seu bec una gota d'aigua.

EL jaguar rugí per cridar l'atenció del colibrí i aquest, sense deixar de batre les seves ales a tota velocitat, es posà sobre el nas del jaguar. El majestuós animal li va preguntar:

- Amic colibrí, què fas? ¿Per què et fiques a la gola del llop i no fuges com tots nosaltres?

L'ocellet va aixecar amb orgull el seu bes i respongué:

- Estic portant aigua de la bassa fins el foc per apagar el terrible incendi que assota la nostra selva

La fera, entre bocabadada i avergonyida, li replicà:
- Però ets un animal molt petit, mai podràs acabar tu sol amb un incendi tan gran!

El colibrí va mirar directament als grans ulls del jaguar i li va contestar:
- Sé que sóc petit i te'm podries menjar d'una sola queixalada, però aquesta és casa meva i jo estic fent la meva part de la feina.

Llegenda Maia